Aprofitament per torns de béns immobles

Els demandants, residents al Regne Unit, havien subscrit amb una mercantil anglesa, a través de la seva sucursal espanyola situada a Tenerife, tres contractes d'aprofitament per torns de béns immobles. Van demandar l'empresa al·legant abusió i falta de determinació en els contractes d'acord amb la llei espanyola i reclamant la seva nul·litat i la devolució dels diners pagats. La demandada va argumentar que els tribunals espanyols no tenien jurisdicció i que la Llei aplicable era l'anglesa, basada en clàusules contractuals i en la normativa de la UE i del Regne Unit.  

El Tribunal Suprem, invocant la jurisprudència del TJUE, estima el recurs i estableix que la llei aplicable és l'anglesa, ja que coincideix amb la residència habitual dels consumidors i l'empresa dirigeix les seves activitats a aquest Estat, independentment de les seves sucursals a Espanya. A més, el Reglament CE/593/2008 especifica que la llei aplicable és la del país en què el consumidor tingui la seva residència habitual, i això també és vàlid per als contractes d'aprofitament per torns de béns immobles.

Tot i que la clàusula de submissió a la llei anglesa és una condició general no negociada, és vàlida perquè no priva els consumidors de la protecció de les normes obligatòries de l'Estat de la seva residència habitual. Per tots aquests motius, accepta la posició de la recurrent segons la qual la llei aplicable és l'anglesa.

 

 

 

 

Si us trobeu en una situació similar, els nostres professionals poden analitzar el vostre cas i emprendre les accions més adequades en la defensa dels vostres drets.