EDIFICIS SOBREPOSATS

En la compravenda d’un solar es pacta com a condició que el comprador edifiqui una planta i el venedor, les plantes restants o pisos sobre la primera.

Un cop duta a terme l’edificació, l’únic element en comú que existeix és el vol de la casa d’un, que és el terra de la primera planta de l’altre. Cada un dels habitatges té la seva pròpia entrada, per carrers diferents, a diferents cotes de terreny.

La controvèrsia ve quan els de sota sol·liciten accés al terrat. No s’arriba a un acord amistós i acudeixen als tribunals, que es pronuncien de manera dispar en la primera i la segona instància. I finalment recorren al Tribunal Suprem, que ha resolt declarant que no es tracta de dues finques diferents, sinó d’un edifici únic, d’origen comú, aixecat sobre el mateix solar, les plantes del qual s’assenten al mateix ciment, que conforma una mateixa finca registral sobre la qual els demandats van inscriure el seu dret de vol, i en el qual, a més, les parts van pactar expressament el sotmetiment al règim de propietat horitzontal.

Per tant, no és un supòsit de paret mitgera horitzontal, regida per les bones relacions de veïnatge i aliena al règim jurídic de la propietat horitzontal. L’anomenada paret mitgera horitzontal es dona en aquelles situacions en què es produeix el fenomen constructiu de superposició d’edificacions, en el qual una d’aquestes trepitja la que li és adjacent. Aquest fenomen també es coneix com «cases sobreposades». I també s’utilitza el terme engalavern per a fer referència a supòsits en què una edificació construïda al seu propi solar envaeix una altra construcció aixecada en un terreny limítrof i ocupa el vol o el subsòl d’aquesta.

El fet que encara no s’hagi atorgat el títol constitutiu de la propietat horitzontal no obsta a l’aplicació d’aquest règim jurídic.

En controvèrsies relacionades amb el lloguer d’un local de negoci, els nostres professionals us assessoraran en defensa dels vostres drets.